OBSERVACIÓ CELESTE A LA TERRA
Al encetar aquest apartat voldríem fer palès que les formes d’observació celeste són sempre complementàries en qualsevol tipus d’activitat astronòmica. Però a més, sempre fem l’èmfasi, que per a la contemplació de la volta celeste, sigui quin sigui l’astre o objecte a observar, sempre s’hauria de seguir l’ordre (en condicions òptimes del cel) previst en aquest capítol i per tant començar per l’observació a ull nu, desprès continuar pels binoculars i finalment, si l’afició segueix creixent, endinsar-se en el món dels telescopis i assessorar-se si això és possible a través d’una de les moltes agrupacions astronòmiques locals del nostre país.
De temps immemorial que l’activitat de l’observació celeste s’ha practicat aixecant els ulls de terra i dirigint la mirada cap al cel. Binoculars i telescopis no apareixen fins al 1850 i el 1600 aproximadament.
Som capaços d’observar a ull nu qualsevol mena d’astre que ens mostra la volta celeste cada nit. Des de la Lluna, els Planetes, les Constel·lacions, Estels fugaços, Satèl·lits artificials, Avions i l’Estació Espacial Internacional (ISS).
No obstant, de dia, el Sol és l’únic astre que no hem d’observar sota cap concepte a ull nu. Només amb instruments adequats hem d’enfocar al cel amb l’objectiu de fixar-ne l’astre rei.
Estructura de l’ull
La pupil·la és l’orifici en la part central de l’iris per al pas de la llum. L’esfínter la tanca, el dilatador l’obre.
L’iris és una cortina muscular que regula la quantitat de llum.
El cristal·lí enfoca les imatges a la fòvea (zona de la retina amb major densitat de cons i bastons)
Bastons: tenen una elevada sensibilitat a la llum però no detecten els colors. Són els responsables de la visió en condicions de baixa lluminositat.
Cons: responsables de la visió en condicions d’alta lluminositat, es considera que n’existeixen 3 tipus, que presenten una resposta diferent depenent de la longitud d’ona incident. Combinant aquests 3 tipus és quan es produeix la sensació de color.
L’ull necessita un període d’adaptació a la foscor d’uns 15 a 30 minuts per a poder desenvolupar totes les capacitats en aquestes condicions. L’efecte d’una llanterna, d’un flash, d’un far de vehicle, detenen en sec aquesta capacitat i l’ull requereix novament un període de 15 a 30 minuts per recuperar les seves plenes funcions de visibilitat nocturna.
En l’observació celeste nocturna és bàsic operar amb llum vermell, la més tènue possible, tant en frontals com en ordinadors portàtils.
Què podem observar a ull nu ?
-Observació nocturna:
-La Lluna, les fases lunars, els mars, els eclipsis.
-Els Planetes: Mercuri (difícil degut a la seva proximitat al sol), Venus (a l’alba i al crepuscle), Mart (tonalitat vermellosa), Júpiter i Saturn. No són visibles Urà i Neptú.
-La Via Làctia, constituïda per una densa agrupació d’estrelles.
-Les Constel·lacions: Agrupacions arbitràries d’estrelles que formen figures. En aquest cas, parlem de les Constel·lacions de l’Hemisferi Nord.
-Estels fugaços: Meteors provocats per una partícula petita de pols o un tros de roca de l’espai que penetra a l’atmosfera de la Terra i es crema.
-Observació diürna:
-El Sol (MAI DIRECTAMENT)
-La Lluna
-Venus
On observar a ull nu ?
-Lluny de qualsevol font important de llum (ciutats, pobles, etc…)
-En un espai amb el camp de visió més ampli possible en els 360º.
-Si a més és a muntanya, per damunt dels 2.000 msnm millor, tindrem menys pertorbació atmosfèrica, sempre respectant el punt anterior pel que fa al camp de visió.
Els binoculars o prismàtics són un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants observats. En Observació Celeste és recomanable per no dir indispensable l’ús de trípode. Dos nombres determinen les característiques principals d’uns binoculars: el primer indica els augments, el segon el diàmetre de les lents del davant. Per exemple, 20×80, 20 augments i diàmetre de les lents de 80 mm.
Cal ajustar els binoculars de forma a obtenir la millor imatge possible enfocant i ajustant la distància entre els oculars per adaptar-los als propis ulls.
AVÍS IMPORTANT:
No useu mai els binoculars per a observar el Sol sense els filtres o proteccions especials.
Avantages de l’observació celeste amb binoculars:
-Els objectes extensos poden veure’s en la seva totalitat degut a l’ampli camp visual (la qual cosa no passa amb un telescopi). Aquests objectes són vistos amb més claredat i contrast que a ull nu.
Què podem observar amb Binoculars o Prismàtics ?
-Tot el que hem mencionat en el punt anterior (ull nu)
-Els Cràters de la Lluna i la línia del terminador (línia que separa les parts il·luminades i fosques de la Lluna)
-Nebuloses com la d’Orió.
-La Galàxia d’Andròmeda
-Els 4 satèl·lits principals de Júpiter (Ío, Europa, Ganimedes i Cal·listo)
Telescopi Refractor – Galileà (diagrama)
El telescopi refractor galileà està format per dues lents convergents, una de distància focal molt gran (objectiu) i l’altra de distància focal molt petita (ocular). El telescopi refractor és l’instrument idoni per a l’Observació de la Lluna o dels Planetes, donada la seva llarga focal.
Tipus: Acromàtic, apocromàtic
Telescopi Reflector – Newtonià (diagrama)
L’objectiu d’un telescopi reflector és un mirall còncau (mirall primari). Isaac Newton (el 1670) en va dissenyar el primer per tal d’evitar l’aberració cromàtica dels telescopis refractors. El newtonià és el més senzill dels reflectors. Desprès del mirall còncau, hi trobem un petit mirall pla (mirall secundari), situat poc abans del focus i inclinat en un angle de 45º (o un prisma), amb l’objectiu de desviar la imatge a un costat del tub per a fer-la assequible. Així doncs, en aquest tipus de telescopi, observem per la part superior del tub.
Avantatges d’un telescopi reflector sobre un refractor:
La lent completa ha de estar lliure d’imperfeccions, en un mirall només cal assegurar la perfecció de la superfície.
La llum de diferents longituds d’ona travessa la lent a diferents velocitats i això provoca una aberració cromàtica. Això no passa en un mirall.
Tipus: Cassegrain, Ritchey-Chrétien, Gregory, Schmidt, …
Diagrama comparatiu Telescopi refractor i reflector
Telescopi Catadiòptric – (diagrama)
Els telescopis catadiòptrics empren una combinació de miralls i lents per enfocar la llum. Aquesta configuració permet que els elements refractius (lents) corregeixin les aberracions típiques associades als elements reflectius (miralls), i viceversa.
El disseny catadiòptric més popular entre els astrònoms aficionats és el Schmidt-Cassegrain, que empra els següents elements òptics: una placa correctora prima (lent esfèrica de Schmidt, sense ampliació), un mirall primari còncau de superfície esfèrica i un petit mirall secundari esfèric convex suportat per la placa correctora.
La llum entra al tub òptic travessant la lent de Schmidt, que l’adapta al mirall primari corregint l’aberració esfèrica d’aquest, el mirall primari la reflecteix cap al mirall secundari, i aquest la redirigeix al darrere del tub òptic, a través d’un orifici en el mirall primari, on se situa l’ocular. D’aquesta manera, la llum recorre diverses vegades la longitud el tub abans d’arribar a l’ocular. La trajectòria lumínica plegada permet grans obertures d’objectiu mantenint una longitud del tub òptic molt curta, fent que aquests telescopis resultin especialment portàtils i siguin menys susceptibles a les vibracions en condicions de vent.
Tipus: Schmidt-Cassegrain, Maksutov-Cassegrain.
Què podem observar amb un telescopi ?
-Refractor: La Lluna i els Planetes, detalls de la superfície de Júpiter, les fases de Venus, en circumstàncies especials el casquet polar de Mart, els anells de Saturn i possiblement Tità, amb les degudes precaucions (veure l’avís en l’apartat de binoculars) el Sol i les taques solars, Nebuloses com la d’Oriò (M42) o el Gran Cúmul d’Hèrcules (M13).
-Reflector: És necessari localitzar un bon punt d’observació lluny de tota contaminació lumínica. Podrem observar la divisió de Cassini en els anells de Saturn, la Gran Taca de Júpiter, tots els detalls dels cràters lunars, certs detalls de galàxies i molts dels objectes del Catàleg Messier.
Els més rellevants
Southern African Large Telescope (SALT) B31 – SOUTH AFRICAN ASTRONOMICAL OBSERVATORY (SAAO) – Sutherland – Gran Karoo – Sudàfrica
El Southern African Large Telescope (SALT) és un telescopi òptic amb un mirall segmentat d’11 metres, a l’altiplà del Gran Karoo, a prop de la ciutat de Sutherland, a Sud-àfrica. El telescopi forma part de l’Observatori Astronòmic Sud-africà.
És el major telescopi de l’hemisferi sud i iguala al major del món. Permet als astrònoms fotografiar i examinar objectes que fins ara no havien pogut assolir. Junt amb Sud-Àfrica han participat en la construcció del telescopi Alemanya, Polònia, Nova Zelanda i Regne Unit. La construcció va començar el 2000 i es va inaugurar oficialment el 10 de novembre de 2005. El pressupost estimat del projecte va ser de 30 milions de dòlars.
El mirall primari està compost per 91 segments hexagonals que conformen un mirall esfèric d’11 metres. El disseny està basat en el telescopi Hobby-Eberly a l’Observatori McDonald, Texas, però és diferent en certs aspectes per adequar-se als requeriments específics del SALT i poder utilitzar els últims avenços tecnològics.
Les primeres imatges corresponen a NGC 6744, NGC 6530, M8 (Nebulosa de la Llacuna).
Web Oficial del SALT (anglès)
Web Oficial del Southern African Astronomical Observatory (anglès)
Senior friendfinders com.
Gran Telescopio Canarias (GTC o GRANTECAN) – OBSERVATORI DEL ROQUE DE LOS MUCHACHOS 950 – La Palma – Illes Canàries
El Gran Telescopi Canàries (GTC o GRANTECAN) va ser un ambiciós projecte espanyol que va culminar amb la construcció del major telescopi òptic del món. Liderat per l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, el telescopi va realitzar la primera llum oficial la matinada del 13 al 14 de juliol de 2007 i va començar la producció científica a principis del 2009. Inaugurat el 24 de juliol de 2009, les obres van començar l’any 2000 en l’Observatori del Roque de los Muchachos, La Palma. Juntament amb l’Observatori del Teide i en unes instal·lacions que es troben a 2396 msnm, formen l’European Northern Observatory (E.N.O.). En aquest lloc es reuneixen condicions òptimes per a l’observació, gràcies a la qualitat del cel i a l’existència d’una llei que ho protegeix.
Àrees de coneixement: forats negres, estels i galàxies més allunyades de l’Univers i condicions inicials després del Big Bang. S’esperen avanços en tots els camps de l’astrofísica.
Observació de la llum visible infraroja procedent de l’espai amb un mirall primari, segmentat en 36 peces hexagonals vitroceràmiques d’1,9 metres entre vèrtexs, 8 com de grossor i 470 kg de pes cadascun. El sistema òptic es completa amb dos miralls (secundari i terciari) que formen la imatge a set estacions focals. Miralls construïts a Alemanya amb un tipus de vitroceràmica de coeficient de dilatació quasi nul i , per tant, evita que les imatges sofreixin deformacions.
Tipus de Telescopi: segmentat, Ritchey-Chrétien.
Recol·leció de dades:
Primera generació:
OSIRIS: càmera i espectròmetre de resolució baixa i intermèdia, operant en el rang visible.
CanariCam: càmera i espectròmetre en l’infraroig tèrmic.
Segona generació:
EMIR: espectròmetre multi-objecte per treballar en l’infraroig.
FRIDA: càmera-espectròmetre per a l’infraroig proper que aprofita el feix corregit pel sistema d’òptica adaptativa.
Web Oficial Gran Telescopio Canarias (GTC)
Web Oficial Observatorio del Roque de los Muchachos
Telescopis Keck I i II – W.M. KECK OBSERVATORY – MAUNA KEA OBSERVATORY – Volcà Mauna Kea – Hawaii
Es troben en l’Observatori Mauna Kea, situats a prop del cim del Volcà inactiu del mateix nom, a 4205 msnm, la qual cosa permet una excel·lent vista nocturna amb un mínim d’interferència de les fonts de llum artificial o de boira atmosfèrica. Tenen 10 metres de diàmetre cadascun, construïts per un mirall primari de 36 segments hexagonals que treballen junts com una sola unitat. Cada telescopi pesa unes 300 tones. Va entrar en funcionament l’any 1990.
Tots dos telescopis Keck estan equipats amb òptica adaptativa, que compensa l’efecte borrós causa de la turbulència atmosfèrica. Només el telescopi Keck II en l’actualitat compta amb un làser guia d’estrelles disponible per al seu ús amb el sistema d’AO. No obstant això, es va instal·lar un làser de 40 watts al Keck I, que va veure llum per primera vegada el març de 2011.
Web oficial Observatori W.M. Keck
Web oficial Observatori Mauna Kea
Keck in Motion from Andrew Cooper on Vimeo.
Large Binocular Telescope (LBT) – INTERNATIONAL OBSERVATORY – Mount Graham – Arizona -USA
Localitzat a 3260 msnm en el Mount Graham (Muntanyes Pinaleno) al Sud-est d’Arizona, és un dels telescopis òptics més avançats tecnològicament i amb la més alta resolució del món i la obertura dels seus dos miralls el converteix en el major telescopi òptic del món.
El disseny del telescopi té dos miralls de 8,4 m muntats sobre una base comú, d’aquí el nom de binocular.
Fou estrenat l’octubre de 2004 i va veure la primera llum amb un mirall primari el 12 d’octubre de 2005 amb la NGC 891. El juny de 2010, s’afegeix una nova òptica adaptativa d’actualització, la qual cosa permet una qualitat d’imatge tres vegades superior que la del Telescopi Espacial Hubble en certes longituds d’ona usant un dels dos miralls de 8,4 m del LBT.
Web oficial LBT Observatory
Web oficial Mount Graham International Observatory
Oberts al públic – Catalunya
Observatori Fabra
Web oficial
Horari de Visites
Free legit hookup sites.
Observatori Astronòmic de Sabadell – AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE SABADELL
“VISITA A L’OBSERVATORI A l’Observatori de Sabadell pot acudir el públic cada mes dins del programa de “Visites guiades i observació”, sobre el qual pot obtenir més informació AQUÍ. Els socis poden participar en els programes d’investigació que es realitzen previ un període de formació. Els interessats s’han de posar en contacte amb la secretaria.”
Web Visites al públic
Web oficial
Okcupid. com.
Parc Astronòmic del Montsec
“El Parc Astronòmic Montsec (PAM) és una iniciativa del Govern de Catalunya mitjançant el Consorci del Montsec, per tal d’aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l’Astronomia.
El PAM, aprofita unes característiques úniques, que fan del Montsec, el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació d’uns centres amb les particularitats de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i del Centre d’Observació de l’Univers (COU). Per tal de poder aprofitar el màxim una instal·lació astronòmica, cal que es compleixin unes condicions de l’entorn, que n’afavoreixin el seu rendiment i explotació. En particular, cal avaluar la qualitat de les imatges que s’hi poden obtenir (estudi de l’estabilitat de la imatge o seeing), les condicions meteorològiques del lloc i l’afectació de la contaminació lumínica de l’emplaçament.”
Web oficial
Observatori Astronòmic MónNatura Pirineus – C29 – LES PLANES DE SON
Web oficial
El cel en moviment des de les Planes de Son
El cel en moviment des de les Planes de Son from celdenit.com on Vimeo.
En projecte i/o construcció
European Extremely Large Telescope (E-ELT) – CERRO ARMAZONES OBSERVATORY – 3060 msnm – 130 km Sud d’Antofagasta – Desert d’Atacama – Xile – [2016-2020]
Telescopi terrestre de grans dimensions, amb 1 diàmetre de 39 metres. És la proposta de l’Observatori Europeu del Sud (ESO) per a la nova generació de telescopis òptics. El 26.4.2010, el Consell de l’Observatori Europeu Austral (ESO) va seleccionar el Cerro Armazones a Xile com a ubicació pel E-ELT.
Té com a objectiu l’observació de l’univers amb un detall major que el del Telescopi Hubble. El mirall de 39 metres possibilita l’estudi de les atmosferes de Planetes Extra-solars, així com l’estudi d’aquests Planetes, la energia obscura i la formació de galàxies.
Web oficial ESO – E-ELT (anglès)
Web oficial Cerro Armazones Observatory
Video: E-ELT Trailer 2012
Giant Magellan Telescope (GMT) – LAS CAMPANAS OBSERVATORY – Nord de Xile – [2022]
Serà un telescopi super gegant que promet revolucionar la nostra visió i comprensió de l’univers. Començarà a funcionar cap a l’any 2022. Estarà ubicat al Observatori Astronòmic de Las Campanas a Xile, al mateix lloc on hi ha instal·lats els Telescopis Magellan. El GMT tindrà un poder de resolució 10 vegades més gran que la del Telescopi Espacial Hubble. Consistirà en 7 segments primaris de 8.4 m de diàmetre, amb un mirall primari de 24,5 metres i una àrea col·lectora de 368 m². Les cinc àrees d’estudi del GMT seran:
1. Determinació de les propietats a gran escala de l’Univers i de la distribució i la naturalesa del seva matèria i energia.
2. Comprendre els inicis de l’Univers modern i les primeres estrelles i galàxies.
3. Entendre la formació i evolució dels forats negres.
4. L’estudi de la formació d’estrelles i planetes.
5. Entendre l’impacte de l’entorn astronòmic a la Terra.
Web oficial Giant Magellan Telescope
Web oficial Las Campanas Observatory
Thirty Meter Telescope (TMT) – MAUNA KEA OBSERVATORY – Hawaii -[2012-2020]
El Thirty Meter Telescope (TMT) és un projecte terrestre de telescopi reflector amb un gran mirall segmentat que es construirà a Mauna Kea a Hawaii. El telescopi és molt més gran que els telescopis existents, i dissenyat per a l’observació de les longituds d’ona que van de la ultraviolada a la infraroja mitjana (31-28 micres longituds d’ona). A més, el seu sistema d’òptica adaptativa podrà ajudar a corregir les imatges borroses causades per l’atmosfera de la Terra, i ajudar a assolir el potencial d’un mirall tan gran. TMT serà un telescopi capaç d’investigar una àmplia gamma de problemes astronòmics. Es descriuen els següents objectius per a l’observatori:
– L’energia fosca, matèria fosca i proves del model estàndard de la física de partícules
– Caracterització de les primeres estrelles i galàxies en l’Univers
– Caracterització de l’època de la re-ionització
– Formació de galàxies i l’evolució en els últims 13 mil milions anys
– Les connexions entre els forats negres super-massius i les galàxies
– Dissecció estrella per estrella de galàxies a 10 milions de parsecs
– Física de la formació de planetes i estrelles
– Exoplanetes: descobriment i caracterització
– Química de la superfície dels objectes del Cinturó de Kuiper
– Química i meteorologia de la atmosfera del Sistema solar
– La recerca de vida en planetes fora del Sistema Solar
Web oficial Thirty Meter Telescope
Web oficial Observatori Mauna Kea
Observatoris Astronòmics del Món – Tauler del Pinterest
Dossier Observacional 100 hores d’astronomia (Document Pdf-Març 2009-Breu guia per a l’observació del cel)
ESOCast7: Behind the scenes of “Around the World in 80 Telescopes”